Tema 3. L’avaluació de la qualitat
Si definir la qualitat en l’educació superior és una empresa complexa, incloure els models d’avaluació, els processos i els diferents agents que hi intervenen no és menys complicat. Podríem afirmar que l’avaluació de la qualitat, també en educació superior, es basa fonamentalment en el cicle de qualitat i en l’establiment d’uns estàndards d’avaluació. La qualitat no és només un concepte polisèmic, com hem vist en el tema 1, sinó també multifacètic.
Recurs 1. Capítol de llibre imprescindible
Cal prestar especial atenció a les figures 4.1 i 4.2.
A les pàgines propostes s’explica que l’avaluació de l’educació superior es basa en l’espiral de l’avaluació de la qualitat. A més, es consideren quatre components que han de ser avaluats en la unitat d’ensenyament a nivell institucional: context, inputs, procés i producte.
Després d’haver llegit amb deteniment aquest recurs, s’hauria de poder contestar a les preguntes següents:
Pel que fa a l’espiral de la qualitat (figura 4.1):
- Quina part és interna i quina part és externa?
- Per què es diu que el procés de la qualitat és cíclic?
- Quins són els elements fonamentals que asseguren la qualitat d’un procés d’avaluació de la qualitat?
Pel que fa al multifacetisme en l’avaluació d’un programa (figura 4.2):
- Quins són els inputs?
- Quins són els processos?
- I la tipologia de resultats?
Recurs 2. Vídeo il·lustratiu de YouTube
La sigla CIPP representa els quatre conceptes bàsics del model: context, inputs, procés i producte. Aquest enfocament, desenvolupat al final de la dècada dels anys seixanta, busca millorar i aconseguir la rendició de comptes en la programació educativa mitjançant un enfocament de learning by doing.
3.1. Les funcions i els models de l’avaluació de qualitat
Els diferents models d’avaluació haurien de donar resposta al context en el qual s’inscriuen. L’objectiu d’aquest apartat és identificar, de manera molt succinta, els models d’avaluació i el paper de la garantia de la qualitat en funció dels problemes/qüestions per resoldre/tractar.
A les assignatures L’avaluació externa: finalitats, marcs regionals i estàndards i Processos i metodologies d’avaluació externa s’aprofundirà en els models d’avaluació de la qualitat existents, tant des del punt de vista del seu plantejament i filosofia com des de la seva aplicació pràctica. Aquí només apuntarem que la finalitat de l’avaluació de la qualitat en educació pot ser d’una simple inspecció, en la qual es verifica que l’objecte d’avaluació compleix els requisits establerts, o pot estar orientada a millorar. Els principis moderns de l’avaluació i la gestió de la qualitat (orientació al client, gestió per processos, entre d’altres) influeixen en l’avaluació de la qualitat educativa. S’ha incorporat la gestió de la qualitat, els orígens de la qual estan en l’àmbit empresarial, en el món de la formació superior i en les seves diferents variants, com els sistemes de control, de garantia, els plans de millora i els mecanismes de rendició de comptes.
Recurs 1. Glossari imprescindible
En el glossari proposat per l’Associació Europea per a la Garantia de la Qualitat de l’Educació Superior es recullen diferents models d’avaluació de la qualitat. Després d’haver-lo llegit amb deteniment, s’hauria de poder contestar a les preguntes següents:
- Què vol dir avaluar?
- Què vol dir acreditar?
- Què vol dir auditar?
- On resideixen les diferències principals entre models?
Recurs 2. Article imprescindible
Donald F. Westerheijden és un dels investigadors principals del Centre d’Estudis sobre Polítiques d’Educació Superior (CHEPS) de la Universitat de Twente (Països Baixos), on des de fa més de vint anys coordina la investigació sobre la gestió de la qualitat.
Aquest article presenta una tipologia basada en la literatura de la garantia de la qualitat. El document aplica la tipologia al desenvolupament de la garantia de qualitat en tres països; finalment, s’analitzen les fortaleses i debilitats de l’enfocament de modelització a la llum de l’evidència empírica. L’article conclou amb un debat sobre les orientacions futures per a l’estudi comparatiu del canvi de polítiques en l’Espai Europeu d’Educació Superior sobre la base d’aquesta conceptualització de l’evolució de la política de garantia de qualitat.
Després d’haver-lo llegit amb deteniment, s’hauria de poder contestar a les preguntes següents:
- Què diferencia l’avaluació de la qualitat com a estratègia de l’avaluació de la qualitat com a opció simbòlica?
- Quins riscos hi ha quan l’avaluació de la qualitat no està consensuada entre l’administració que la impulsa i les institucions que l’han de implantar?
Recurs 3. Article il·lustratiu
La taula identificada com a recurs ajuda a visualitzar el paper de l’avaluació de la qualitat en funció de les qüestions que s’han de tractar o resoldre.
- Creus que la proposta de fases seqüencials que conté la taula es correspon amb la realitat? Per què?
Recurs 4. Capítol de llibre per aprofundir
Aquest recurs es recomana a aquells estudiants que necessitin aprofundir en els models d’avaluació de la qualitat de l’educació superior, tenint en compte que és un tema que es treballa en profunditat en les assignatures L’avaluació externa: finalitats, marcs regionals i estàndards i Processos i metodologies d’avaluació externa.
Després d’haver-lo llegit amb deteniment, s’hauria de poder contestar a les preguntes següents:
- Quina és la diferència entre un procés orientat a la millora i una acreditació?
- Què és una acreditació ex ante?
- En què es diferencien aquests processos amb l’auditoria de qualitat?
Recurs 5. Entrevistes (en format vídeo) il·lustratives
5.1. Fragment de l’entrevista a Héctor Sauret, Argentina
L’entrevistat incideix en els judicis col·legiats i en la qualitat com a millora.
5.2. Fragment de l’entrevista a Manuel Cortés Fontcuberta Abucci, Perú
L’entrevistat contrasta la norma ISO amb l’acreditació institucional i programàtica.
5.3. Fragment de l’entrevista a Ronny Heintze, Alemanya
L’entrevistat presenta els avantatges i els inconvenients de l’acreditació de programes davant de l’acreditació d’institucions.
Recurs 6. Informe per aprofundir
Aquest recurs ofereix una visió integrada que permet l’autoavaluació del sistema d’educació superior d’un país, des de les seves polítiques fins als marcs reguladors.
Després d’haver-lo llegit amb deteniment, s’hauria de poder contestar a la pregunta següent:
- Quina seria la puntuació del meu país al subestàndard 5.1, «Accreditation and institutional quality standards», de l’estàndard 5 de garantia de qualitat?
3.2. Els grups d’interès
En l’avaluació de la qualitat intervenen diferents agents que, com hem vist anteriorment, aporten diferents perspectives al concepte de qualitat. La integració dels agents implica una visió rica i complexa de la realitat avaluada.
Els agents es poden classificar de diferents maneres. Una d’elles és segons si són interns o externs a la institució educativa. Entre els interns es troben responsables acadèmics, estudiants, personal docent i investigador, personal d’administració i serveis; entre els externs, graduats, ocupadors, futurs estudiants, famílies, governs, etc. Els agents tenen diferents rols en el procés d’avaluació: experts acadèmics, professionals i estudiants, metodòlegs, entre d’altres. Cada grup o agent aporta la seva visió i incideix en la millora de la qualitat; ha d’actuar amb independència i evitar el conflicte d’interessos.
Les diferents perspectives que els grups d’interès aporten a la concepció de la qualitat es tornen a esmentar en l’assignatura L’avaluació externa: Finalitats, marcs regionals i estàndards.
Entrevistes (en format vídeo) imprescindibles
1.1. Fragment de l’entrevista a Héctor Sauret, Argentina
1.2. Fragment de l’entrevista a Manuel Cortés Fontcuberta Abucci, Perú
1.3. Fragment de l’entrevista a Francisco Marmolejo, del Banc Mundial
Es presenten tres fragments d’entrevistes en què s’esmenta el paper dels principals agents d’interès.
Les preguntes que caldria poder respondre després de la visualització dels tres fragments són les següents:
- Quins són els agents o grups d’interès implicats en la garantia de la qualitat de l’educació superior?
- Tenen la mateixa importància/rellevància?